Aprendre a llegir

El govern francès ha anunciat que renuncia als sistemes més moderns per ensenyar a llegir als nens i que es tornarà a instaurar el mètode tradicional: la "Ce" amb l'"a" = "ca", etc, etc. Els opositors a aquesta mesura diuen que no hem d'anar enrere, que aprendre a llegir és una qüestió molt seriosa que no s'ha de polititzar. Crec que aquesta discussió em sembla fútil i interessada. Els professionals que ensenyen a llegir són bons o dolents en funció de l'escola i de la seva motivació personal. Malauradament això és així i es pot traslladar a altres aspectes de la vida. En el meu cas, tinc un bon record de professors que em van estimular a llegir sense complexos. I en concret de la popular escriptora Alícia Giménez-Bartlett -que em va fer de professora d'anglès i literatura espanyola-, que sent jo un adolescent, em va apropar a la bona lectura amb un mètode que potser sembla inútil: llegir el llibre en veu alta entre tots a classe. No us imagineu l'atenció que paràvem la majoria i com fruïem dels llibres (clàssics o no).
Potser en comptes de disctutir mètodes i sistemes caldria parar més atenció a les necessitats reals dels alumnes a la societat del segle XXI, proposant textos i exercicis adequats que els apropin a l'apassionant món literari.