Els tremolors de Xile

Impactat encara per la magnitud de l'últim terratrèmol a Xile i assabentat que les meves amistats d'aquell país estan bé -tot i que encara s'espolsen la por del cos i reparen els vidres de les finestres trencades- passo a apuntar un parell de cosetes que em semblen interessants, en referència a aquest fet. Quan Charles Richter va establir l'escala de mesura dels sismes ja va advertir que un terratrèmol de més de 8 graus era imprevisible i devastador. A la ciutat de Concepción van arribar als 8,8 graus, un rècord en terres xilenes. Però tot i així, i malgrat la trista mort de més de 800 persones (que segurament arribaran a ser més), cal destacar que el terratrèmol va ser cinc vegades més fort que el de fa unes setmanes a Haití, on van morir més de 200.000 persones. Per tant, és remarcable veure que Xile és un país preparat per als terratrèmols, on des de petits els instrueixen en "l'art" de l'emergència sísmica i en què tothom sap que, tard o d'hora, la terra s'esqueixarà. Admiro els xilens, és un poble que sempre m'ha agradat i que venero per la seva capacitat d'emergir quan van mal dades. He viatjat a Xile quatre vegades i, malgrat algun petit termolor, no he notat mai una sacsejada gaire acusada; sempre he tornat amb un bon sabor de boca i, en el fons, és un país que té moltes semblances amb Catalunya. Tot i així, hi ha una gran diferència: si aquí tremola la terra, que Déu ens agafi confessats. Molta sort als amics xilens!