Disfresses i disfressats

Qui em coneix ja sap que això de les disfresses no entra dins els meus plans per passar-m'ho bé. Però dissabte un imperatiu situacional em va forçar a disfressar-me, i ho vaig fer de Ralph Hinkley, altrament conegut com a "Gran Héroe Americano" (una sèrie dels 80 que als que en tenim més de 30 ens va marcar durant dos estius seguits). No entraré en detalls ni penjaré fotos, però el fet és que quan vaig entrar a un restaurant i els típics mascles vestits de dones em van "tirar els tejus", vaig reafirmar la meva anti-passió per aquesta festa. No negaré que m'ho vaig passar bé perquè anàvem amb colla, però poques vegades més em veureu disfressat. El cas és que l'endemà, per motius que no vénen al cas, vaig reflexionar i em van venir al cap un seguit de persones que conec que porten sempre una disfressa. La disfressa de la poca humilitat i el despreci cap als altres, que els fa sentir més potents; i em vaig adonar que no era més que això, una disfressa per emmascarar la seva inseguretat. Per tant, he arribat a una conclusió: és millor una caracterització puntual per fer el ruc que no pas ser un ruc disfressat tot l'any.