Analfabetisme funcional

Jo mai he estat un llumenera dels aparells electrònics. Per no fer, no he jugat gairebé mai amb videojocs. Sóc el que en argot pseudocientífic se'n diu un "analfabet funcional". L'altre dia vaig comprar una impressora (normaleta, no de 3D) que necessitava després d'acomiadar-me amb honors de funeral d'estat de l'antiga que ja havia complert amb escreix més d'una dècada al meu servei. Descani en pau. Doncs bé, me'n vaig comprar una d'aquestes que van sense cables, que és "fàcil d'instal·lar" perquè "només" has de seguir les directrius que et marca una pàgina web a la qual has d'accedir des de l'ordinador. Pa sucat amb oli... o no.

Prometo que m'hi he posat, m'ho he mirat del dret i del revés, sé que la impressora és compatible amb el meu ordinador, m'he esforçat en comprendre-la i l'he mimada perquè m'imprimís ni que fos una ratlleta; però res de res, ni m'ha imprès res, ni se m'han facilitat les coses, ni he aconseguit que funcioni en cap moment. Només m'he guanyat un virus a l'ordinador.

Segur que la culpa és meva, que a escola no em van ensenyar res d'això i que a posteriori he preferit la música, per exemple, a esforçar-me a passar pantalles de videojocs, però el fet és que la impressora no va i les solucions del servei tècnic és que et busquis algú que te la sàpiga arrencar o desemborsar la conseqüent suma de calés perquè t'envïin algú. El fet és que ho tinc pelut, hauré de subornar algun dels meus amics "geeks" perquè vingui i, una vegada més, em faci sentir un inútil de les màquines.

Tot plegat m'ha fet arribar a una conclusió: la vida humana dels mortals estàndards no evoluciona tan ràpidament com la de les màquines, dominades per ments brillants que just quan acaben de treure una novetat tecnològica al mercat i ja n'estan ultimant els detalls de la seva seqüela (passa amb els mòbils, les tablets, etc). Realment ens calen tants avenços (en aquest àmbit) si amb menys ja faríem? Heu pensat mai si feu servir totes les possibilitats del vostre ordinador? És clar que, del cervell, tampoc no n'aprofitem gaires facetes... I, com acabo de palesar, uns ho fem menys que d'altres... En definitiva, un peix que es mossega la cua: volem i dolem. El debat de sobretaula" està servit.