Marc's brain: Tots som uns manipuladors

divendres, de març 14, 2008

Tots som uns manipuladors

És curiós com la popularització de l’accés a internet ens ha convertit a tots en uns manipuladors nats. Ja en vaig fer referència en un article, on denunciava que els que ens demanen rigor als periodistes sovint confonen opinions amb informacions, i tot el que ells pensen ha de ser veritat encara que hi hagi evidències que demostren el contrari.
Ara acabo de viure’n l’exemple evident en el cas la candidatura a Català de l’Any de Raúl Tamudo. Ahir el Cuní va entrevistar un altre dels candidats, Pasqual Maragall, i va dir que la candidatura de Tamudo havia aixecat polèmica perquè hi ha sectors que no veuen bé que algú que no parli català pugui ser català de l’any (permeteu-me que, en aquest cas, no doni la meva opinió). Era una simple constatació, en cap moment es va emetre una opinió, al contrari, es va argumentar que aquest no ha de ser motiu de rebuig al candidat. Doncs bé, a partir d’aquestes paraules ha començat un bombardeig de trucades i correus electrònics, molts dels quals eren “copiar-enganxar” del text original de la nota de premsa de les penyes blanc-i-blaves, en què es demanava la rectificació del Cuní i, en alguns casos, s’insultava TV3 –la majoria sense haver vist la seqüencia del fet-.
El vídeo, que podeu veure al link d’e-notícies (http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/josep-cun%ed--2241.html), és prou clar, però tot i així els pericos més obsessionats continuen pensant que, malgrat l’evidència que no es va menystenir ningú, cal una rectificació. Fins i tot, en una web perica han publicat un e-mail de resposta que jo he donat privadament a un dels correus esmentats, òbviament sense el meu permís.
Tot això em fa pensar que hi ha persones que necessiten moltes til•les, que quan els toquen la fibra sensible no es preocupen de contrastar res i donen per fet que s’ha dit el que no s’ha dit, i fins i tot no ho volen veure tenint-ho davant dels nassos, no saben ni volen escoltar.
Em sap greu pels familiars i amics pericos que tinc, però és vergonyós que es vulgui inflar una polèmica a costa de dir les mentides que el receptor vol escoltar (en aquest cas, que tots som antipericos i culés exarcerbats). I això, que passa cada dia a mitjans com la COPE, també passa en determinats àmbits internàutics que esdevenen sectaris amb cua de palla. La llibertat comporta aquestes coses però, com que no tothom ha tingut la sort de tenir estudis o a la possibilitat de fer anàlisi crítica de les situacions, crec que l’única resposta possible és que s’informin millor... qui vulgui, és clar!

4 Comments:

At 8:21 p. m., Blogger yinyang mason said...

Com visc a Jaén, no m'ha arribat aquesta polèmica. Me n'acabo d'assaabentar ara. Bé, Marc. En general estic d'acord amb tu però deixa'm que et faci alguna precisió TOTALMENT A BANDA del tema Tamudo.

En primer lloc, Tamudo pertany a un grup de colomencs de la meva generació que, havent nascut a Catalunya, mai han estat interessats ni en aprendre català ni en practicar-lo, que és potser la millor manera d'aprendre la llengua.

Una altra cosa. NINGÚ té dret a donar carnets de catalanitat ni a dir qui és un bon o un mal català. NINGÚ. La Ferrussola ha dit que no li agrada que la Generalitat estigui governada per un andalús de nom castellà. Doncs bé, aquest senyor es tan català com el marit de la senyora Ferrussola, tot i que als nacionalistes de barretina i pa amb tomàquet els molesti.

I un darrer apunt. Tot i que està força clar que Cuní es distancia del tema, has de reconèixer que el teu director s'ha ficat en un bon jardí...

 
At 9:06 p. m., Blogger Marc said...

El Cuní només constatava un fet per, justament, mostrar que no hi estava d'acord, i crec que el jardí l'han plantat els obsessionats de l'Espanyol. I, pel que fa a Tamudo (i ara sí que dono la meva opinió personal), dius que mai no ha estat interessat en aprendre català ni practicar-lo; aleshores, té mèrit que pugui arribar a ser Català de l'Any algú que renuncia a la llengua pròpia de Catalunya perquè no li dóna la gana de parlar-la? Només aquest fet, ¿no és un acte de menyspreu?
I, pel que fa als carnets de catalanitat, totalment d'acord amb tu, però és ben cert que som l'única "comunitat autònoma" de l'estat que té un president d'origen forani, i això demostra el tarannà de normalitat integradora dels catalans; ara bé, podria ser un català president d'Andalusia, Castella o Astúries? A priori, crec que els que ens critiquen per ser "barretinaires" serien els primers en posar el crit al cel, perquè no em negaràs que el provincianisme està estès arreu!

 
At 1:39 a. m., Blogger yinyang mason said...

Més que provincianisme, és potser complexe d'inferioritat de molta gent. Efectivament, aquí a Andalusia un president que es digués Jordi no el votaria ningú.

 
At 11:49 a. m., Anonymous Anònim said...

Em sap greu veure com persones que viuen i treballen no poden ser aceptades catalans, recordem que no fagaire alguns dels nostres avis potser no era català, si no de Andalusia.

LEs coses canvien pero si treballes aquí i vius ets catala encara que no parlis la llengua, a mi em sap mol de greu que Tamudo no sapige parlar català, pero es el seu problema ningú el pot obligar i si o fan van molt equivocats.

Per lo que respecta sok un Barretinaire orgullos!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home